Decàleg de bones pràctiques
1. Els consumidors de llengua catalana tenen els mateixos drets que la resta de consumidors
Per tant, tot allò que es fa –o que es faria si s’hi actués– per a les comunitats lingüístiques d’altres llengües que tenen un pes econòmic similar a la catalana, cal fer-ho també com a mínim en català per al consumidor de Catalunya. El tractament lingüístic cal que sigui com a mínim el mateix que es faria per als danesos, noruecs, finesos, suecs, txecs, grecs o per a les comunitats alemanyes o franceses a Suïssa, o les flamenques o franceses a Bèlgica, en els establiments o comerços ubicats en els seus territoris.
2. Cal aplicar de manera escrupolosa els drets lingüístics inclosos en la llei, especialment per al cas de Catalunya, amb el Codi de consum, la Llei de política lingüística i la Llei de Comerç, serveis i fires.
La normativa vigent i els drets lingüístics dels consumidors han de ser de rigorós acompliment, bo i entenent l’esperit de la llei.
3. Cal fer servir el català per normalitat. El català és un mercat d’oportunitats i una responsabilitat empresarial
Cada cop més empreses són conscients d’aquesta realitat i l’ús del català creix dia rere dia; no només en petits comerços, sinó també en les multinacionals i grans establiments. Tanmateix, és en les empreses pioneres i en les més responsables i més innovadores, on el català és més present.
4. No amaguem la llengua. Un client no s’ha de trobar mai en la necessitat de demanar si un producte o servei és en català: ha de ser prou explícit
Ser responsables és també posar el català a disposició del client. No és només tenir un catàleg, web o producte en català o tenir personal amb plenes competències en català, sinó posar-ho fàcilment a disposició del client, de manera que no es vegi mai en el dubte de saber si els productes i serveis són en català, o si serà correspost en català si s’hi adreça.
5. Com a empresaris i comerciants també hem de procurar ser consumidors responsables pel que fa a la llengua
Actuem com a consumidors, i sovint com a consumidors importants. En aquest punt podem triar o exigir a les altres empreses amb qui tractem que també siguin responsables. Podem escollir vendre productes que estiguin etiquetats en català, instal·lar-nos els entorns i programaris de l’ordinador en català, tenir el català en el nostre telèfon mòbil, posar a disposició del client en sales d’espera o bars diaris i revistes en català… Fins i tot podem exigir a les empreses amb qui tractem la voluntat de vendre i distribuir productes socialment responsables pel que fa als usos lingüístics.
6. Un producte o un servei en català també pot ser molt ben rebut per altres consumidors que habitualment no el parlen
La llengua catalana configura també un espai d’identificació i de cohesió social, més enllà de les persones que la tenen com a llengua habitual. L’ús i la presència del català pot ser molt ben rebut pels que no l’usen habitualment, però que formen part de l’espai on el català és llengua pròpia. No ens faci por adoptar el català com a llengua per defecte i si escau després adequar-nos a una altra llengua. Parlar-lo pot ajudar a fer sentir integrada una persona nouvinguda i escriure’l pot ajudar a aprendre lèxic específic a consumidors que no el tinguin com a llengua habitual.
7. Els drets bàsics de les persones consumidores són prioritaris davant de les actituds puntuals de caràcter racista, xenòfob o lingüicida
Sortosament són actituds molt estranyes i poc habituals, però en el cas en què ens les trobem no hem d’equiparar les demandes o exigències d’aquest tipus d’actituds en contra de la llengua catalana als drets lingüístics dels consumidors. Cal fer prevaldre l’ètica professional i la responsabilitat, i que el bé comú passa per sobre d’actituds individuals egoistes.
8. Siguem seriosos i professionals en l’ús correcte de la llengua catalana
En els usos pel que fa a la llengua catalana hem de ser escrupolosos i no fer cap excepció en relació amb els usos que faríem en qualsevol altra llengua. Cal ser curosos amb la llengua, amb l’ortografia, a no fer traduccions literals d’altres llengües…, però també cal evitar caos lingüístics, barreges de llengües poc coherents o enllaços a llocs webs que remetin a canvis lingüístics sense previ avís.
9. Fer servir el català és una necessitat i una inversió
Hem d’assumir que fer les coses en català no és un cost, sinó una inversió necessària. Cal emprar el català per coherència amb el mercat i cal assumir-ne la pràctica de la mateixa manera que en l’existència d’un contracte de treball, en les condicions laborals dels treballadors o en els serveis d’atenció al client es destinen uns recursos que s’assumeixen com a necessaris. La despesa és perfectament equiparable a la d’emprar el portuguès, el grec, el txec o el danès en els respectius mercats.
10. Cal fer servir el català com a part inherent de la responsabilitat social, al marge dels sentiments identitaris que pot tenir cadascú
És una empresa responsable socialment la que utilitza amb normalitat el català en la publicitat, retolació, atenció oral i escrita, serveis web, etiquetatge de productes propis… Aquesta és la principal raó d’ús del català. Per bé que cadascú pot tenir els seus sentiments identitaris i la pròpia ideologia, si es fa servir el català és sobretot per raons comercials, de màxima qualitat en l’atenció al client i d’acompliment de la legislació i dels drets de les persones consumidores.