Preguntes freqüents

Cal fer servir el català al marge de qüestions ideològiques o d’identitat. Per bé que pot ser positiva la bona predisposició personal, cal basar l’ús del català sobretot en raons comercials, de màxima qualitat en l’atenció al client i d’acompliment de la legislació i dels drets del consumidor. No fer-lo servir en un mercat on és tan parlat i viu, i a més on és la llengua pròpia del territori d’actuació, sí que seria fer prevaler les qüestions ideològiques per damunt del tracte normal i responsable vers el client.

A més, cal tenir molt present que els treballadors de cara al públic, siguin autònoms o siguin assalariats, tenen l’obligació d’estar en condicions d’atendre els consumidors que s’hi dirigeixen en català, com estableix l’article 8.3 de la Llei 18/2017, de comerç, serveis i fires del Parlament de Catalunya. Aquesta norma concreta les obligacions de les empreses que es deriven del dret del consumidor de ser atès oralment i per escrit en català que proclamen l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei 22/2010, del Codi de Consum. La legislació, doncs, prohibeix que les empreses neguin el servei als catalanoparlants o que els exigeixin que usin altres llengües. Cal apuntar que l’incompliment de l’obligació d’estar en condicions d’atendre els consumidors que parlin català és considerat per la Llei 18/2017 com una infracció lleu que pot comportar una multa de fins a 20.000 euros.

Pel que fa als altres territoris de l’àmbit lingüístic, Andorra té una normativa lingüística semblant a la catalana pel que fa a l’empresa i al comerç (vegeu l’apartat de legislació). Al País Valencià i a les Illes Balears, el català encara no és obligatori, però sí que es recomana el seu ús i es vetlla pels drets lingüístics del consumidor, en el sentit que pot ser atès (és a dir, entès) en català. A la Catalunya del Nord, a la Franja i a l’Alguer són llocs on encara no està prou protegit, malgrat certa legislació.

L’ús del català ha de ser vist com un component fonamental per oferir un servei de qualitat, per fidelitzar el consumidor i per actuar amb coherència i responsabilitat davant de tots els grups d’interès; en definitiva, per aportar valor afegit a l’empresa i als serveis que s’ofereixen. Cal emprar el català per coherència amb el mercat i cal assumir-ne la pràctica, de la mateixa manera que en l’existència d’un contracte de treball o en els serveis d’atenció al client es destinen uns recursos que s’assumeixen com a necessaris. En el cas del català, però, a més, molt sovint comporta uns beneficis, atesa la demanda i el potencial econòmic del mercat català. La llengua catalana no té cap cost afegit que no tinguin llengües com el portuguès, el grec o el danès, i representa un mercat que no és justament minoritari.

Perquè la responsabilitat social de l’empresa no té en compte només l’elaboració i la distribució del producte, sinó també l’atenció que dona a la diversitat cultural i lingüística en relació amb l’entorn on actua. L’ús del català forma part d’aquesta relació.

Més enllà de les relacions de consum, cal entendre també la responsabilitat social de l’empresa en l’entorn laboral, en el sentit que el treballador té dret a poder desenvolupar la seva tasca en la llengua pròpia del lloc on fa feina (tenint en compte, és clar, excepcions puntuals o aquelles activitats que requereixen justament l’ús d’altres llengües dins el context d’un entorn multilingüe).

Per descomptat, si el mercat català és el majoritari en l’actuació comercial, la preeminència de l’ús del català és lògica. Tanmateix, en un mercat d’actuació internacional o estatal, com podem valorar el grau de presència requerida del català? És evident que el català no és una llengua amb un mercat potencial tan gran com l’anglès, el francès o el castellà. Com s’administra, això? Aquesta pot ser una bona referència: el tracte vers el consumidor català és equiparable a qualsevol altre consumidor comparable en pes econòmic. A grans trets, la referència són les comunitats lingüístiques amb un nombre semblant de parlants: com els danesos, noruecs, finesos i grecs, o altrament l’aplicació del tracte en països plurilingües com Bèlgica, Suïssa i Canadà, pel que fa a les diverses comunitats lingüístiques de mida similar a la catalana i l’ús multilingüe de les actuacions que fan arreu del país.

Un bon model a casa nostra seria aquell en què el consumidor mai no hagués de demanar un bé o un servei en català (aquest hauria de ser-hi per defecte) o, en tot cas, un que plantegés de bon començament l’opció d’escollir la llengua. El consumidor, però, mai no hauria de fer un esforç addicional per ser atès en català o obtenir un servei en aquesta llengua.

L’ús de les llengües oficials en la majoria d’actuacions bàsiques de les empreses, en contextos comparables al cas català, estan regulades per normatives. Així, l’etiquetatge, la publicitat, la retolació, la disponibilitat oral i escrita de les empreses, documents de tota mena… són obligatoris en les respectives llengües. La normativa vigent i els drets lingüístics del consumidor han de ser de rigorós acompliment per part de l’empresa. No hi ha d’haver la consideració de lleis de primera pel que fa a altres llengües o altres situacions i lleis de segona pel que fa al català.

Si voleu fer una diagnosi superficial de l’acompliment legal del Codi de consum, podeu fer servir aquesta eina. I encara que la normativa que obliga a l’ús del català a l’empresa i al comerç afecta sobretot Catalunya i el Principat d’Andorra, és molt recomanable que, a l’hora de la distribució de productes i de l’ús del català en els serveis que ofereix l’empresa, actuï de manera semblant per a la resta de l’àmbit lingüístic de parla catalana encara que la normativa de certs territoris no els hi obligui. La feina ja estarà feta i s’aprofitaran els recursos usats per a Catalunya i Andorra. 

El català cada vegada és més present, no només en empreses de tot tipus, sinó també en importants multinacionals i grans indústries, des dels mitjans de comunicació fins a empreses pioneres a Internet, fabricants de terminals telefònics, tecnologia informàtica o productes alimentaris o de disseny. En els darrers anys (sobretot del 2000 ençà) s’ha produït un increment notable de l’ús del català a l’empresa i, a més, la tendència va en augment i es va generalitzant en més i més sectors. Sovint la catalanització d’un sector empresarial ve donada per l’efecte engrescador que provoquen les empreses pioneres, no necessàriament les més grans en el sector, però sí les més innovadores quant a entendre les oportunitats en els diversos àmbits i, per descomptat, també en la llengua.

L’empresa responsable amb el client i els grups d’interès valora, per sobre de tot, els drets bàsics de les persones davant les actituds puntuals de caire racista, xenòfob o contràries a determinades llengües, i fa prevaldre les demandes de respecte al consumidor i al marc legal. Així, per posar un exemple, són molt diferents les demandes del consumidor fetes perquè el català sigui també present en un producte que no pas les actituds d’aquell que, tot i tenir el producte en la seva llengua, exigeix que al costat no hi sigui el català. En aquest sentit l’ètica professional ha de prevaler a l’hora d’actuar en el mercat. A més a més cal tenir en compte que la transcendència real de les actituds contràries al català és molt superior a la que es podria suposar. Cal fonamentar l’acció empresarial més en dades de mercat que no pas en pors subjectives i personals.

Quan les circumstàncies ens obliguen a fer una traducció (sempre és millor d’elaborar directament el text en català), en general és important que, més enllà de la correcció ortogràfica, evitem literalismes, formes poc properes, girs forans, frases fetes pensades a través d’una altra llengua, adaptacions desafortunades i mots i frases castellanitzats (bàsicament) quan hi ha formes pròpies en català.

La llengua catalana no és només per als catalanoparlants: la identificació que significa va més enllà d’aquells que la parlen habitualment i, per tant, hi ha un gruix de consumidors molt més gran que també tenen una predisposició positiva a la seva presència. A més, la presència del català pot ajudar moltes d’aquestes persones a incorporar noves paraules al seu vocabulari i millorar el seu domini de la llengua catalana, fet que els ajudarà a desenvolupar-se socialment i laboral.